-
1 confesso
* * *[kon'fɛsso]reo confesso — = self-confessed criminal
* * *confesso/kon'fεsso/reo confesso = self-confessed criminal. -
2 confesso
confesso agg. qui a avoué, qui s'est avoué coupable: reo confesso coupable passé aux aveux; essere reo confesso s'avouer coupable. -
3 confesso
adjectivopénitent; conversirmão confessofrère convers; frère lainome masculino -
4 confesso
confessoconfesso , -a [kon'fεsso]aggettivo1 religione bußfertig2 giurisprudenza geständigDizionario italiano-tedesco > confesso
5 confesso
confèsso agg 1) сознавшийся 2) исповедовавшийся, покаявшийся6 confesso
7 confesso
agg [kon'fɛsso] confesso (-a)8 confesso
9 confesso
10 confesso
11 confesso
12 confesso
прил.общ. сознавшийся13 confesso agg
[kon'fɛsso] confesso (-a)14 reo confesso
15 decree pro confesso
Юридический термин: решение в пользу истца на основании молчаливого признания иска16 decree pro confesso
17 reo confesso
сущ.18 сознавшийся
19 confiteor
cōn-fiteor, fessus sum, ērī (con u. fateor), eingestehen, zugestehen, gestehen (Ggstz. infitiari), I) eig.: 1) im allg.: ignosce, orat confitetur purgat, Ter.: hic ego non solum confiteor, sed etiam profiteor, Cic. fr.: tacendo loqui, non infitiando confiteri videbantur, Cic.: reus confitens (der geständige), Cic.: confessae manus, die sich durch ihre bittende Haltung für überwunden erklären, Ov. met. 5, 215. – m. Ang. wem? gegen wen? durch Dat., Nicomacho confessus, Curt. – mit Ang. was? durch Acc., peccatum suum (Ggstz. celare p. s.), Curt.: facinus, Curt.: hoc crimen, novum crimen, Cic.: quid confitetur, atque ita libenter confitetur, ut non solum fateri (zu bekennen), sed etiam profiteri (frei herauszusagen) videatur? Cic.: u. zugleich mit Ang. wem? durch Dat., amorem nutrici, Ov.: amorem patris nutrici, Quint. – od. durch dopp. Acc., se victos, Caes.: se imperitum, Quint.: causam Caesaris meliorem, Quint. – od. durch Acc. u. Infin., multa se ignorare, Cic.: me abs te cupisse laudari aperte atque ingenue confitebar, Cic.: cui debere (me) salutem confiteor, Ov.: vinci se confitentur, sie erklären sich für besiegt, Plin. – u. zugl. mit Ang. in betreff wessen? durch de u. Abl., aliquid de veneno, Cic.: hoc de statuis, Cic.: summam infirmitatem de se, Quint. – u. bl. m. Ang. in betreff wessen? durch de u. Abl., de se, Cic.: de maleficio, Cic.: de patriae parricidio, Cic.: de caede alcis, Tac. – Partic. Perf. confessus, a, um, a) aktiv = der sein Verbrechen, seine Schuld eingestanden hat, geständig, gladiatores c., Cic.: quinque homines comprehensi atque confessi, Cic.: c. in iudicio reus, ICt.: c. reus, Phaedr. u. Ov.: pro confesso haberi, als g. angesehen werden, ICt.: de confessis (civibus), sicut de manifestis (überführten) rerum capitalium more maiorum supplicium sumere, Sall.: nunc ab nobis et confessio culpae exprimitur, et ut a confessis res extemplo repetuntur, Liv. – b) passiv = eingestanden, aes (Schuld) confessum, XII tabb. b. Gell. 15, 13, 11 u. 20, 1, 45: ut omnes intellegant, quam improbam quam manifestam, quam confessam rem pecuniā redimere conetur, Cic. Verr. 3, 130. – später übh. allgemein zugestanden, -eingeräumt, anerkannt, ausgemacht, unzweifelhaft (Ggstz. controversus, controversiosus, dubius; vgl. Burmann Phaedr. 4, 25, 22), quasi confessa nec dubia signa, Col.: c. hostium obsequia, Plin, pan. – u. subst., confessum, ī, n., in den Kasus obliqu., in confessum venire, allgemein zugestanden werden, Plin. ep.: ad liquidum confessumque perducere omnia, Quint.: in confesso esse, unzweifelhaft sein, zB. horum merita in confesso sunt, Sen.: ebenso quod apud me in confesso est m. folg. Acc. u. Infin., Vell., Plin. u. Tac.: ex confesso turpia esse, unzweifelhaft, Sen.: vita cervis in confesso (unzweifelhaft) longa est, Plin.: ab alqo pro confesso et indubitato habitum esse, Lact. – u. im Plur., de confessis disserere, Plin.: adhuc versamur in confessis, Quint.: a confessis transeamus ad dubia, Sen. – 2) insbes. (bei den Eccl.) sich zu jmd. od. etw. bekennen, bes. preisend, lobend, dankend, Christum, Prud. perist. 5, 40: deum summum, Lact. 2, 1, 6: omne euangelium (Ggstz. negare unum euangelium), Tert. de cor. 11. – mit Dat., tibi, domine, Vulg. psalm. 137, 1: nomini tuo, ibid. 141, 8. – II) übtr., durch die Tat kundgeben, offenbaren, zu erkennen (zu verstehen) geben, se, Ov.: deam (sich als G.), Verg.: suam inscientiam, Quint.: vultibus iram, Ov.: motum animi lacrimis, Quint.: admirationem suam non acclamatione tantum, sed etiam plausu, Quint. – m. folg. Acc. u. Infin., sublatis oculis agitatoque corpore vivere se confitetur, Plin. ep.: praeterito tempore varie formari verba ipsa analogia confitetur, Quint. – / Parag. Infin. Praes. confiterier, Plaut, cist. 170. – Akt. Fut. confitebimus, Itala (Psalt. Ver.) psalm. 78, 3.
20 confessus
confessus, a, um part. passé de confiteor. [st2]1 [-] ayant avoué, qui a reconnu, qui a manifesté. [st2]2 [-] sens passif: avoué, certain. - confessum, i, n.: la chose avouée. - in confesso esse, Sen.: être incontestable, être reconnu, être évident. - in confessum venire, Plin.: être incontestable, être reconnu, être évident. - ex confesso: de l'aveu général, sans contredit. - confessas manus tendere: s'avouer vaincu.* * *confessus, a, um part. passé de confiteor. [st2]1 [-] ayant avoué, qui a reconnu, qui a manifesté. [st2]2 [-] sens passif: avoué, certain. - confessum, i, n.: la chose avouée. - in confesso esse, Sen.: être incontestable, être reconnu, être évident. - in confessum venire, Plin.: être incontestable, être reconnu, être évident. - ex confesso: de l'aveu général, sans contredit. - confessas manus tendere: s'avouer vaincu.* * *I.Confessus, Participium. Qui a dict et confessé ce qu'on luy a demandé.\Confessus aeris. Gellius. Qui a confessé la debte.\Manus confessas alicui tendere. Ouid. Par le geste desquelles on confesse estre vaincu.\Confessa res. Plin. Clere et manifeste, de quoy on n'ha point de doubte.\Ex confesso. Quintil. Quae ex confesso sint turpia. Par la confession d'un chascun.\In confesso est. Plin. Il n'y a personne qui le nie, Chascun tient cela, et est de ceste opinion, Chascun le confesse.\In ea re quae et in confessum venit, et exemplis defenditur. Plin. iunior. Laquelle la partie ne nie point et la confessé, mais se defend, etc.II.Confessus, huius confessus. Cic. Assemblee de gens assis.СтраницыСм. также в других словарях:
confesso — |ê| s. m. Confissão. ‣ Etimologia: derivação regressiva de confessar confesso |é| adj. 1. Que confessou. ≠ INCONFESSO 2. Que foi confessado (ex.: crime confesso). • adj. s. m. 3. Que ou quem se converteu à religião católica. • s. m. 4. … … Dicionário da Língua Portuguesa
confesso — con·fès·so agg. 1. CO che ha ammesso e confessato i propri errori, che si è riconosciuto colpevole: reo confesso Contrari: inconfesso. 2. LE che si è confessato: pentuto e confesso mi rendei (Dante) {{line}} {{/line}} DATA: av. 1313. ETIMO: dal… … Dizionario italiano
confesso — {{hw}}{{confesso}}{{/hw}}agg. Che riconosce e confessa i propri errori, peccati e sim.: reo –c; CONTR. Inconfesso … Enciclopedia di italiano
confesso — pl.m. confessi sing.f. confessa pl.f. confesse … Dizionario dei sinonimi e contrari
confesso — agg. dichiarato, riconosciuto CONTR. inconfesso … Sinonimi e Contrari. Terza edizione
confesso, bill taken pro — In equity practice, an order which the court of chancery makes when the defendant does not file an answer, that the plaintiff may take such a decree as the case made by his bill warrants … Black's law dictionary
confesso, bill taken pro — In equity practice, an order which the court of chancery makes when the defendant does not file an answer, that the plaintiff may take such a decree as the case made by his bill warrants … Black's law dictionary
pro confesso — pro con·fes·so /ˌprō kən fe sō/ adv [Latin]: as though confessed the plaintiff s pleadings were taken pro confesso since the defendant did not appear see also decree pro confesso at decree Merriam Webster’s D … Law dictionary
pro confesso — |prōkən|fe(ˌ)sō adverb (or adjective) Etymology: Latin, as (if) confessed law : in the category of what may be considered as true, factual, or valid by reason of not having been denied or rejected the matter was taken pro confesso since the… … Useful english dictionary
decree pro confesso — see decree Merriam Webster’s Dictionary of Law. Merriam Webster. 1996 … Law dictionary
decree pro confesso — A judgment or decree in a suit in equity taken against a defendant in default. 27 Am J2d Eq § 221. The method in equity of taking a bill pro confesso is consonant with the rule and practice of the courts of law, where, if the defendant makes… … Ballentine's law dictionary
Перевод: со всех языков на все языки
со всех языков на все языки- Со всех языков на:
- Все языки
- Со всех языков на:
- Все языки
- Английский
- Болгарский
- Итальянский
- Латинский
- Немецкий
- Португальский
- Русский
- Украинский
- Французский